Història de la Terrissa Catalana

La primera notícia coneguda de la indústria del fang data de l'any 1511. En el llibre de capbrevacions fet pel Sr. Bisbe, apareix un cavaller en l'antic carrer de la Figuereta de La Bisbal, anomenat Jacobus Guinart, el qual declara, entre altres coses, un forn de coure olles. La següent notícia coneguda surt en un protocol notarial fet en l'any 1556 a La Bisbal. És l'inventari dels béns mobles d'un "olitur" (oller), anomenat Bartomeu Frigola. En aquest document també s'esmenten els noms dels seus fill: en Montserrat Frigola, oller de Sant Sadurní de l'Heura, i un altre Frigola que exerceix el mateix ofici a Palamós.

Al final del segle XIX, concretament l'any 1595, s'ha pogut localitzar un interessant testimoni documental que, entre altres coses, esmenta la propietat d'un terreny que pertany a un terrisser bisbalenc en el lloc de "Vacamorta". Val a dir que aquest topònim encara avui existeix i se significa per ser un lloc d'on s'extreu terra argilosa de gran qualitat.
De les escasses notícies documentals relacionades amb el segle XVI sembla que se'n pot deduir que La Bisbal encara no és un centre terrisser consolidat. Resulta molt significatiu que els dos fills que surten en l'inventari de Bartomeu Frigola no s'establissin a La Bisbal quan ell era mort. Aquesta tendència es repeteix durant tot el segle XVII.
En canvi, a partir de la segona meitat del segle XVIII, comença a notar-se una major presència de terrissers que coincideix amb l'expansió demogràfica que experimenta la localitat durant el segle XVIII. Les ocupacions fora muralla i l'embranzida de l'economia agrària impulsen el creixement notable de l'activitat terrissera tot i que l'especialització definitiva de La Bisbal, com a centre terrisser, no arribarà fins a mitjan segle XIX.

En el padró d'habitants de l'any 1886, apareixen cinquanta-dos terrissers, i Octavi de Carreras en el seu llibre "Historia del Arte Cerámico" identifica, l'any 1888, quinze terrisseries.
L'embranzida agafada per la indústria del fang bisbalenca durant el segle XIX continua el seu creixement trepidant durant el segle XX. Al llarg d'aquest segle es produeix un desplegament molt espectacular de totes les indústries derivades del fang i en el decurs de les seves primeres dècades es desenvolupen una sèrie d'experiències laborals certament singulars.
L'any 1899 es constitueix la "Unión Obrera de Alfareros", Una Cooperativa obrera de producció que aplegava cinquanta-dos terrissers.

La universalització de productes substitutius (per exemple el plàstic) que marginen algunes de les funcions més importants que fins aquell moment havia acomplert la terrissa, feia preveure que provocaria la desaparició definitiva d'aquesta important indústria local, però el "boom" turístic dels anys cinquanta i seixanta, i també l'ocupació de cases de l'Empordà com a segones residències per part de grups benestants i professionals liberals Barcelonins, significà el reviscolament de la indústria, tot i que a partir d'aleshores els seus objetius i les seves funcions experimentaren canvis molt significatius.

L'actualitat de la ceràmica a La Bisbal continua tenint una gran importància dins el context econòmic local, amb una trentena de tallers artesanals, instal·lats a La Bisbal i a les seves rodalies més immediates.

La primera noticia conocida de la industria del barro la encontramos en el año 1511. En el libro de abreviaciones hecho por el Sr. Obispo, aparece un caballero en la antigua calle de la Figuereta de La Bisbal, de nombre Jacobus Guinart, el cual declara, entre otras cosas, un horno para cocer ollas. La siguiente noticia conocida, sale en un protocolo notarial hecho en el año 1556 en La Bisbal. Es el inventario de los bienes inmuebles de un "Olitur" ollero, de nombre Bartomeu Frigola. En este documento también se habla de sus hijos, Montserrat Frigola, ollero de Sant Sadurní de l'Heura, y otro Frigola que realiza el mismo oficio en Palamós.

Al final del siglo XIX, concretamente el año 1595, se ha podido localizar un interesante testimonio documental que, entre otras cosas, habla de la propiedad de un terreno que pertenece a un alfarero bisbalense, en el sitio de "Vacamorta". Hay que decir que este topónimo todavía existe, y se significa por ser un sitio de donde se extrae tierra arcillosa de gran calidad.
De las pocas noticias documentales relacionadas con el siglo XVI parece que se puede deducir que La Bisbal todavía no es un centro alfarero consolidado. Resulta muy significativo que los dos hijos que salen en el inventario de Bartomeu Frigola no se establecieran en La Bisbal cuando este murió. Esta tendencia se repetirá durante todo el siglo XVII.
En cambio, a partir de la segunda mitad del siglo XVIII, empieza a notarse una mayor presencia de alfareros, que coincide con la expansión demográfica que experimenta la localidad durante el siglo XVIII. Las ocupaciones fuera muralla y la buena marcha de la economía agraria impulsan el crecimiento notable de la actividad alfarera, a pesar de que la especialización definitiva de La Bisbal como centro alfarero, no llegará hasta mediados del siglo XIX.

En el padrón de habitantes del año 1886, aparecen cincuenta y dos alfareros, y Octavio de Carreras en su libro "Historia del Arte Cerámico" identifica el año 1888 quince alfareros. La buena marcha de la industria del barro bisbalense durante el siglo XIX, continua su crecimiento trepidante durante el siglo XX. A lo largo de este siglo se produce un despliegue muy espectacular de todas las industrias derivadas del barro y en el transcurso de las primeras décadas se desarrollan una serie de experiencias laborales ciertamente singulares.
El año 1899 se constituye la "Unión Obrera de Alfareros", una cooperativa obrera de producción que reunía cincuenta y dos alfareros.

La Universalización de productos sustitutivos (por ejemplo el plástico) que marginan algunas de las funciones más importantes que hasta aquel momento habían cumplido las piezas de barro, hacían prever que provocaría la desaparición definitiva de esta importante industria local, pero el "boom" turístico de los años cincuenta y sesenta, y también la ocupación de casas del Ampurdán como segundas residencias por parte de grupos adinerados y profesionales liberales Barceloneses, significan el resurgimiento de la industria, auque a partir de entonces sus objetivos y funciones experimentan cambios muy significativos.

En la actualidad la cerámica de La Bisbal continúa teniendo una gran importancia dentro del contexto económico local, unos treinta talleres artesanales, instalados en La Bisbal y sus alrededores más inmediatos.

During last decades the production of decorative pottery in la Bisbal became the main activity in this village.

Pottery production is not a new activity in la Bisbal. But it is the result of an ancient tradition based on a knowledge gathered during centuries. Decorative pottery from la Bisbal is the heritage of the ancient workshops on pottery tools for household use. The production process used today in our village reflects the experience and the knowledge of the ancient artisans.

A high affluence of visitors in summer helps to create a pottery production that tourists buy as a souvenir from our county. This production is for a decorative use and the decoration of pieces remembers the images and the landscape of l'Empordà.

Our pottery recovers the properties of tools from the past: the simplicity in the shape and the firmness in the decoration. Pottery from la Bisbal is faithful at his heritage and it bases his production on the ancient knowledge and technique that has made this village famous and wondered in the entire world.

enric@pacreu.com
© www.pacreu.com 2003
inici de pàgina

 

Contacte enric@pacreu.com